DESPRÉS DEL XÀFEC

Avui no us podrem impressionar pel trajecte fet dalt la bici, sinó pel que es pot veure després de l'aiguat de divendres i dissabte. Afortunadament vam anular el 3000 previst per ahir, dia que no va deixar de ploure ni un moment, (diuen que a Prades han caigut 165 litres) i aquest matí necesitava veure els efectes dels ruixats sobre la nostra terra. Ho definiria amb la paraula.. brillant, realment tot brilla, el verd nou i net de la vegetació, l'aigua immaculada i transparent , el roig potent de les roselles, o el so cristalí i alegre de tant torrents... Us poso un petit recull de fotos...però es molt difícil transmetre aquest efecte tant intens que causa aquesta aigua beneïda sobre la natura i els que tenim la sort de gaudir-ne i valorar-la.

Els comentaris, potser queden una mica poetics...però, simplement, desitgen reflexar i valorar degudament l'impacte enormement positiu que l'aigua causa en la nostra terra i que es poden veure en una sortida en btt després del xàfec...

Quanta força deus tenir? que amb el teu pas borres qualsevol alteració que impedeixi el teu camí, que omples de vida qui et beu.

Una delicada rosella s'enlaira fràgil, esbelta i presumida amb aquest roig espectacular entre tant verd per tot arreu i l'aigua impetuosa que baixa pel barranc de Castellfollit i les refrescants gotes de rosada sobre dels pètals de la flor.

La bassa de sobre Castellfollit, sobruix aquest raig compacte i brillant, gairebé gelatinós, entre camins novament verges...sense ningú que hi ha circulat.

L'aigua es mou ràpida i alegre, fent música divina que ningú pot entendre ...sols sentim la seva remor, peró no el seu missatge.

Aquest verd sensible i nou de les fulles recent brotades, reflexen la llum de la calma...després de la tempesta.

I el torrent avança fent petites eses, com si compartís amb nosaltes les traces d'algunes rutes nostres...les que tant ens agraden.

Aquest torrent surt al mateix lloc que nosaltres quan al fer el 3.000 vam arribar a la pista de l'Argentada després del Coll de la Mola, la terra vermella contrasta amb els altres elements que formen la foto.

Dedicada al Raúl...que te les "tomaqueres anegades" com aquest corriol dels plans de Sant Joan, ple d'aigua ...ple de vida.

El mirador de la Pena també ens ofereix una visió delicada i exuberant de la seva flora i roca.

Avui tenia l'aigua com a gran competidor....la podeu veure en el corriol que baixa del mirador, prop de la font del Deport.

El torrent del Teixar (a la senda del Colom) ens ofereix un bonic espectacle de dansa i música...i jo us envio una salutació per a tots.